Has desaparegut...

Has desaparegut com un flama apagada pel vent fred que entra de cop per la finestra, una tarda d´octubre, quan la tempesta arriba... Sé que puc haver fet moltes coses malament, però només m´agradaria saber per què, de sobte, tot és silenci. No m´ignoris, si us plau, no m´ignoris... Fa més mal això que reconèixer que el meu cor no et pot estimar com tu vols que t´estimi. No marxis sense donar-li una oportunitat a aquest cor...