Ineptes Inaptes

Doncs sort de la nevada, que deu haver refredat alguns ànims. La situació política catalana de l´última setmana ha deixat en evidència el gremi dels que serveixen a la ciutadania. Normalment aquest gremi tendeix a deixar-se en evidència sense necessitat d´altres, com aquell jugador de futbol que no s´hagués aprés que és el fora de joc i hi caigués continuament, sense necessitat d´esforços del rival.
I mira que en són d´ineptes, quan s´ho proposen; i a sobre nosaltres ens els creiem. Quan n´aprendrem? Ara ja no toca parlar del Carmel? Ara que toca, desviar l´atenció dels mitjans o de la gent que pateix? Dimitirà algun responsable polític o seguirem veient caure els implicats de menys pes?
La gent desencisada ja pot començar a anar a buscar receptes d´antidepressius, per si de cas. I els que vulguin que continuin prenent-los el pèl, que vagin encarregant una bona perruca. Jo de moment ja n´he tingut prou. Ah! i feliciteu-vos, que el referèndum per la constitució europea ha estat un èxit!

Els ofesos

Podem trobar moltes tipologies de persona circulant per aquest món. Els ofesos n´és una, de la qual en formem part tots de tant en tant. A mi m´agrada dividir els ofesos en dues classes, o varietats. La primera inclou aquelles persones que s´han sentit perjudicades per algun fet o comentari i que són capaces de, a part de mostrar el seu dolor, dialogar amb l´ofensor per tal que aquest s´adoni del seu error i el repari. La segona varia de la primera en el fet que l´ofés, en aquest cas, i sense menysprear la seva situació, es preocupa molt més d´accentuar-ne el dramatisme, fent veure als demés quant malvada és la persona que ha gosat ofendre´ls, i quina gran injustícia s´ha comés, que d´arribar a un enteniment. Serà que creuen que només en tenen ells, d´enteniment? La llàstima és que dins de tant dramatisme, sovint s´obliden que ja fa tres anys que van suspendre la prova de l´Institut del Teatre.

Sinceritat

Pega´m. Dona´m fort amb les teves paraules, directe...allà on fa mal. No puc esperar menys. Ets algú especial en la meva vida pel fet que comparteixo vivències amb tu. Només per això tens tot el dret d´atacar. Vinga, no et tallis! Alguns ens miraran amb cara estranya, poruga, esperant el pitjor. Potser inclús s´aparten per si n´acaben esquitxats. Infeliços! No en facis cas. No saben veure que aquest és un pacte tàcit, no escrit, al qual vam arribar fa temps.
-Auuuughhh! Cabró!

Not the only one

Primers passos, i agraiments. Per arribar aquí he begut d´altres comentaristes més avançats: http://diariodeayer.blogspot.com i http://soundsofthem.blogspot.com. Són dos espais diferents, però igualment interessants, sense els quals jo possiblement no seria aquí. Gràcies!

comunicar

Sabeu, quan un obre un espai com aquest sovint no sap com començar, què dir,... L´espai en blanc, desert immens monocolor; i tu disposat a traçar un camí de caràcters ordenats, puntuats i, el més difícil, encertats, a través d´ell. Si em donessin una habitació buida per omplir-la de mobles, crec que no em costaria tant (i dic crec, perquè conceptes de disseny pocs, i d´estil...el meu).
Ara que parlo de disseny, passeu-vos per www.gnopolisdisseny.com. Trobareu un web molt interessant, un projecte multidisciplinar, compartit per dissenyadors inquiets respecte els conceptes de comunicació, d´espai públic i de ciutat, i de com el disseny interactua amb ells. Molt recomenables. Quants cops s´hauran trobat i es trobaran ells amb aquest espai buit, pendent de la seva primera passada de llapis, o de mouse...

Però, i per quina raó aquesta por al buit, a l´espai en blanc? per què pintavem a les parets de les cavernes prehistòriques, o per què guixem símbols indescriptibles en un full quan ens comuniquem per telèfon?...
És clar! Comunicar. Com no se m´havia acudit abans?

benvinguda

Si heu arribat fins aquí vol dir que el vostre sentit de la curiositat funciona. Felicitats! Aquest és un espai nou, lliure, on tot s´hi val. Un espai on hi trobareu penjats opinions, queixes, idees, reflexions, suggeriments,...un lloc de trobada. Sense més pretenssions. Hi sou benvinguts tots, amb els vostres comentaris, o amb el que vulgueu. Hi ha lloc per tot i per tothom. Comencem...