Ponts i Pons Associats

- Doncs jo mai podria plantejar-m´ho d´aquesta manera, no ho veig. Vols dir que estàs bé del cap?


- Si no ho estigués tampoc t´ho reconeixeria, no trobes?


- Tens raó. Tot i així no ho acabo d´entendre...


- És que no és fàcil d´entendre! Però això no sol ser una cosa massa racional.


- Això?! Però de què estàs parlant?


- D´allò, home! D´allò!


-Ah, d´acord, m´havies espantat!

Universos

No ho sabria dir... parlar de l´art infinit va ser com avançar-se al que vindria després... com si algú m´hagués xivat la resposta. De fet, després tot va començar a mostrar-se davant meu, com si res, en fets concrets. A l´últim moment, la resposta ja era previsible. Però no et preocupis, no cal pensar-hi massa, perquè amb això s´hi pot trobar qualsevol. I en poden sortir milers de respostes, reaccions diferents per cada univers particular. Jo continuo estant aquí, és l´amor el que ens mou, és la passió la que ens manté vius, i això ho val tot. De moment el meu univers resisteix amb un somriure als llavis. No, no és cinisme... És el fruit de la llibertat.

L´art infinit

Ell ho sap. Estima. A vegades es nota més, a vegades el sentiment passa desapercebut. Són coses dels sentiments. Sovint pensa de quantes maneres sap mostrar el seu amor, i quantes altres queden pendents. Sovint assumeix la seva condició d´amant sense més; un ofici imperfecte, com tots, on cada dia aprèn una cosa nova, o bé es deslliura d´un tabú més. Ha vingut a aquest món a donar amor, sense condicions. Com si es tractés d´un estudiant en pràctiques, tracta d´acumular experiències dins el sac sense fi d´aquest art infinit, tal i com va aprendre a fer en aquella primera tarda de primavera.

WILCO

Ja només queden 3 dies. Diumenge arriben a Barcelona Wilco, gairebé un any després de la seva actuació en el marc del Festival Primavera Sound 2004: un festival musical que intenta imitar el de Benicàssim, com si Barcelona fos Londres, amb uns preus d´entrada demencials i que només destaca per la paciència dels espectadors i per portar alguns grups interessants, que no arriben a sonar ni la meitat de bé que podrien gràcies a la "gran" infraestructura de l´esdeveniment. Per sort aquest cop el concert de Wilco és en una sala més confortable, el razzmatazz 1, de so irregular. Però aquest cop espero que la calidesa de l´esdeveniment pugui salvar-ne les mancances. Ja friso...

L´euro, 3 anys després

Se´n fot de mi? Aquest café val 1,10 euros? Que porta, música? O és que l´acaben de moldre davant del meus ulls, recent baixat dels lloms d´un burro portat per Juan Valdés? Oi que no? Doncs no foti! Des de quan una ampolla de 1/3 de cervesa val 700 ptes? Què és això, la nova llei seca? Si us plau, que 10 euros no són 1000 peles!!! Quina part de la roda m´he saltat jo? Perquè a mi fa 3 anys em pagaven 120.000 ptes i ara em paguen 721 euros, és a dir, el mateix! Per tant algú s´ha oblidat d´inflar-me el sou, no? Què passa, que no volen gent a les places bebent cervesa de llauna a un euro? Doncs vagin baixant del burro i de pas els preus, perquè s´acosta l´estiu, i posats a xerrar i passar una estona, m´és igual fer-ho assegudet en un banc, en una plaça; que amb la fresqueta de la nit s´està molt bé. Que un servidor no és idiota!

interrogants?

Som una joventut adormida? Som capaços de sortir al carrer o de tancar-nos per reclamar els nostres drets? (drets!) Estem prenent la millor opció o estem cedint a la comoditat? Tenim credibilitat davant nosaltres mateixos? Som tant comformistes com diuen, o més? Som conscients de la força que tenim o serà massa tard quan ens n´adonem?

Amb propietat

Estimat lector:

Aquest espai l´informa que degut a la tendència que alguns de vostés mostren a adjudicar una determinada ferum animal a aquest humil espai, i per evitar molèsties desagradables en la vostra capacitat olfactiva, aplicarem un bonic signe d´accentuació al títol d´aquest espai, concretament sobre la lletra "i". D´aquesta manera continuarem destacant la identitat cabril d´aquesta secció, evitant tot allò que pugui provocar la vostra confussió, o una mala experiència nasal.

gràcies

Paciència

No cal que et digui que no cal còrrer. Ja ho saps. Ja t´ho he dit més d´un cop, oi? Em demanes el què, i jo et responc; paciència, encara no hem fet prou com per desviar-nos. Això arribarà per si sol, creu-me. Cadascú anirà mostrant les seves aptituts. No cal avançar esdeveniments que només podrien comportar decisions innecessàries. Per això et dic, citem-nos d´aquí uns mesos, quan les fulles tornin a marcar el camí per on vindrà l´hivern. Aleshores es probable que en poguem parlar... Mentrestant paciència.

Aquí i Allà

"Volem estar allà i volem estar aquí... volem tenir però no perdre res. Quants cops haurem de triar? Quants cops haurem de renunciar? Quants cops ens sembla que som dins d´una habitació on les coses tenen sentit només allí dins...! "

En l´habitació de l´hotel el cantant entona els últims acords de guitarra amb la lletra que acaba de parir. És tard; l´últim glop del vas de bourbon i les dues darreres calades, lentes, a un ros. S´estira al llit, poc a poc, amb ganes de dormir... o d´intentar-ho.

Somiar

Hi ha dies que m´aixeco amb la sensació que tot pot anar bé. Dies que les coses giren d´una manera diferent. Quan un té somnis, projectes, idees que bullen al cap, sovint es troba enmig d´un no-res on tot roman quiet. En canvi, en dies com avui, sembla com si tot aquest no-res prengués sentit, de forma decidida. Els últims temps no han sigut els millors, la vida ha donat cops de volant cap a camins no previstos. El GPS no va avisar a temps... o potser si? El que importa és que en dies com avui tot pren sentit, per més pedregós que sigui el terreny! Tot val la pena, i més que tot els somnis, i els projectes que avancen gràcies a la insistència i al fet de continuar creient en ells. No deixaré de fer-ho! Hi crec, i no deixaré de lluitar!

No obstant...

Avui no sé què escriure. De fet m´aclaparen les idees. Com que el concepte del blog no està limitat, expressament, tant camp de visió sovint se´m tradueix en indefinició. No obstant...
"... si destaco una cosa d´aquests dies és el fred, la neu, l´hivern cru que ha arribat quan li toca -i no al novembre, que no en pesqueu ni una!-. Un fred que des de finals de gener ha anat desplegant les seves ales, combinat amb tardes que s´allarguen i llums primaverals que comencen a treuere el cap. Un fred que em desperta les idees, que em refresca el cap, que em talla els llavis i em recorda que cada vegada enyoro més els teus,... passejo, la música al cap i una altra nit sol, però amb tu "