Ets llum

Dubtes, i amb raó, d´un món que no raona; no et confies, però no et mous. Quieta, de peu, esperes el canvi, una nova primavera que arribi i ho canviï tot, però no serà així. Aquest mecanisme el mous tu, perquè és teu. És la teva vida, i ara has de triar tu. De fet sempre ho has fet, sense adonar-te´n. Ara que la raó de moure´t ets tu, i l´energia que flueix de tu, no t´aturis més que per agafar aire. No et preocupis, ho sabràs fer. Escolta el teu cor, ell et parla amb coneixement. escolta´t a tu, en silenci sentiràs la veu del coneixement que portes dins teu. No li temis gens, es el teu veritable jo. Mou-te, flueix, vibra, llença´t endavant i mira per fer crèixer la teva felicitat, la que ara té por de sortir. No hi ha moral que la pugui aturar, no busquis excuses. Els teus somnis t´estan esperant, la teva veritat està sortint perquè la modelis a la teva manera. Ets lliure, ets tu, ets llum. BRILLA!

Compartir

Com si la part més tova del meu cervell hagués aprés a volar en 3 segons, vaig deixar-me anar en un batec incessant, atrapat pels teus malucs en una dansa prohibida. Encegat, buscava els teus llavis mentre els meus dits s´entretenien a jugar amb els teus mugrons, ... jo no sé si mai he arribat a tant, ni si aconseguiré algun cop fer-te cridar de la mateixa manera; però si sé que no oblidaré mai la cara que, mirant a través de l´espai entre la persiana i el marc de la finestra, feia la veïna del davant mentre estenia els calçotets del seu marit. I és que no hi ha res com compartir un bon orgasme amb els teus veïns!

la cervesa

M´estava assegut a la cadira, feia un sol d´injustícia (perquè ningú mereixia patir aquella calor) i pregava per una cervesa ben freda que em treies d´aquell infern, ni que fos per un moment. "Posa´m una cervesa sisplau" li vaig dir al cambrer, un noi moré, jovenet que va fer una mitja ganyota en sentir-me. "Cervesa" li vaig repetir. Ràpidament va marxar i al cap d´un minut va tornar amb la meva salvació sobre d´una safata platejada. "Gràcies" li vaig dir. Ell amb un ràpid "De nada" va retornar dins del bar, a refugiar-se en l´aire condcionat. Un home, que havia observat la situació des de la taula del costat m´espetà de sobte "Que no ho veu que no és d´aquí, que no l´entén en català"."L´única cosa que veig" vaig respondre " és que aquest noi no té per què ser tractat com si fos idiota o incapaç d´aprendre un idioma que es parla aquí. Aleshores si que li faltaria al respecte, no troba?". I és que, com aquella tarda, hi ha gent que mai entendrà on viu...

Embriagat de solstici

Cicles, cercles, tot torna. No pateixis, no dubtis, no hi ha res linial. Aprèn a nadar perquè aquí tot flueix, amunt i avall, avall i amunt. Atreveix-te, llençat! Tot és real, perquè ho vius! Dubta, perquè en el dubte està la resposta. Bo, dolent? Tant com tu vulguis, l´escala de valors la marques tu. Només són adjectius, però cal saber usar-los. Aprèn a volar, perquè el corrent pot moure´t entre extrems, i aleshores els peus només et serviran per quan vulguis tocar a terra, amb el temps just per agafar aire i tornar a somiar.

El Dia de Carlinhos Brown

Avui se celebra el Dia de la Música, que a Barcelona ha passat a anomenar-se Dia de Carlinhos Brown per ordre del seu gogó nº 1 i a estones lliures alcalde de Barcelona, Joan Clos. Sí, no us sorprengueu. El món de la música fa temps que està ferit, però a Barcelona i rodalies està ferit de mort. Com bé diu la Unió de Músics de Catalunya (El periódico de Catalunya, edició de 21/06/2005, p. 77), avui no és un dia de festa, sino de dol. Dol per un sector de la cultura cada cop més marginat. Amb quin cinisme s´atreveix aquest ajuntament a celebrar el Dia de la Música amb la quantitat d´entrebancs que posa a locals, sales de concerts i professionals/intèrprets de la música? Bé, a tots no posa entrebancs, perquè si ve Carlinhos Brown a tallar el trànsit i tocar al carrer, tot li són facilitats. Però per desgràcia aquest és el comportament del progressisme "guai": la façana, la propaganda i el cinisme, que en les esquerres sovint resulta encara més vomitiu que en la dreta. És així com fomenten la cultura... si senyor.

De la missa, la meitat.

Quina gràcia! Ara que cada cop em feia més ràbia la política, va i la dreta surt al carrer. Collons! I és que encara me´n faig creus (ups!). Però em sembla perfecte. No estem en democràcia? Doncs que surtin al carrer, que es mullin, que pringuin amb la pancarta a la mà, gastant llençols, i fins i tot fent pintades. Això és igualtat! Si és que ells mateixos la fomenten fent tot això. Normalment un surt al carrer per queixar-se d´una cosa que li obliguen a fer, que ha de patir i no vol, o que reclama s´aturi. En canvi ells surten al carrer a reclamar que es prohibeixi una cosa que ningú els obliga a fer, que ells no pateixen (o si? que hi havia algun gai entre tota aquella cúria?), en virtut de mantenir les essències del cristianisme i de la família tradicional. La pregunta és, sortiran al carrer també per reclamar als més alts estaments eclesiàstics que cedeixin tots els béns i luxes de l´església en favor dels pobres i desafavorits? Sortiran a reclamar mesures legals justes pels càrregs eclesiàstics implicats en casos de pederàstia? Demanaran perdó algun dia pel suport que van donar en la majoria de casos, fa més de 500 anys, al genocidi que es va produir durant el descobriment d´Amèrica? Seguim?

Em queixo...

- tuuut! tuuut! tuu...

- si?

- bon dia, era per posar una reclamació contra XXXX, estic indignadíssim, no és just el que m´ha passat!!!

- d´acord, en aquest cas haurà de passar per l´oficina, portar la documentació que tingui i iniciarem la reclamació.

- ui, i tot això haig de fer?

- ...(? )...doncs... si.

- ui, doncs massa feina em dona vosté, eh? Que jo treballo sap! Però què es pensa?. No, no, deixi-ho estar, no em pensava que fos tan complicat...
clonk!

-tut!tut!tut!tut!...

Somio

Saps, fa uns dies que somio amb tu. Està bé, perquè tot sembla tan real... La manera de parlar, la gestualitat, la veu,... i després tot s´acaba. Tornen a mi sensacions de quan et tenia al costat, totes bones, i un somriure reflexa en la meva cara que tot el que em queda de tu és bo. Vas fer un bon paper, no va ser fàcil encarar tot el que et va venir a sobre. Jo et vaig intentar ajudar tant com vaig saber o poder, encara que tu no ho sabessis veure. I una tarda d´hivern, de cop i sense poder fer res, et vas apagar. Sense patir, perquè no podies fer-ho de cap altra manera. Ara ja ha passat un temps, i l´únic que em queda és dir-te que marxis tranquil, que continuis el teu camí de llum. No et quedis per mi. Saps que sóc tossut i que al final me´n sortiré, i que et continuaré tenint present, sempre. No pateixis, el teu camí i el meu no s´acaben aquí. T´estimo pare.

hAIL, hAIL!

ah, is there room for both of us? both of us apart? are we bound out of obligation? is that all we've got? i get the words, and then i get to thinkin' i don't wanna think, i wanna feel, and how do i feel? and how do i... if you're the only one, will i never be enough? hail, hail the lucky ones, i refer to those in love. swore i'd love you till the day i die, and beyond.. are we going to the same place? if so, can i come? it's egg rolling thick and heavy, all the past you carry. oh, i could be new... you underestimate me. if you're the only one, will i never be enough? hail, hail the lucky ones, i refer to those in love. i sometimes realize i could only be as good as you'll let me. are you woman enough to be my man? bandaged hand in hand. i find it on the run in a race that can't be won. all hail the lucky ones, i refer to those in love. if you're my only one, so could you only one? i want to be your one, enough...you won, your one, your hun. **hAIL, hAIL. Pearl Jam (No Code, 1996)

Nevera de solter

L´Ernest porta uns dies confós. Cap de les seves teories se sostenta, cap dels seus plantejaments ha tingut èxit. Obtús, desencisat, ha acabat assumint que tot el que percep al seu voltant està caducat, passat, florit,... però tampoc troba manera de fer neteja. Ha decidit dir prou, i ha quedat amb la Clàudia, la del pot de mantega, per planejar una fugida conjunta; i és que una noia com ella, i un tomàquet com ell ja no tenen lloc en aquesta nevera de solter.