Molins de vent

Fa molt poquet algú em parlava de lluitar contra els molins de vent. I és que veure la possibilitat de fer caure un gegant d´un cop de roc encertat fa trempar. Aquest és el cas que m´ocupa avui. Un quixot agosarat a trobat la manera de plantar un dels gegants que més mal fan a la música de l´estat, la SGAE (Societat General d´Autors i Editors), que té el "privilegi" d´ostentar el monopoli de l´edició musical. Per als grups novells editar un disc és costós, difícil i car. I fins ara semblava gairebé impossible treure un disc sense fer-se soci de la SGAE, anar a una editora de discos, pagar una quota a la SGAE per cada disc editat i no rebre´n cap benefici ( d´estar associat a la SGAE només en treuen benefici aquells artistes que vénen molts, molts discos i que sonen molt; els mateixos que surten sempre fent comunicats en contra de la pirateria musical, etc). Doncs bé, aquest quixot de qui us parlo a trobat una manera eficaç, de moment, per poder saltar-se aquest mastodont. Preneu-ne nota: només cal registrar la vostra música al Registre de la Propietat Intel.lectual, i signar una declaració jurada en la qual feu constar que no sou socis de la SGAE. D´aquesta manera, com a autors, no podran negar-vos la edició de les vostres creacions, ja que cap llei obliga als autors a estar associats a la SGAE per a poder editar el seu treball. Sort de tants i tants quixots que dia a dia continuen lluitant a favor de la llibertat. Salut!

A poc a poc

L´estiu...ja hi som. Ja sues? Jo també. Quant ràpid pot passar un any? Quantes coses ens poden passar? Les contem? Jo hi pensava ahir nit mentre donava voltes al llit, incapaç de conciliar el son. També suen els rellotges a l´estiu, sabeu? Sí, sí, jo ho he vist. Parlant de rellotges, ara que no em cal matinar, les coses se´m reflexen de nou diferents, les idees em vullen al cap, però a poc a poc, eh? (perquè les coses a l´estiu s´han de fer així, que sinó ràpid se sua). Però bé, no només parlaré de mi, perquè en tinc uns quants al voltant meu que també sembleu un olla a pressió. És el moment de llançar-nos nois i noies. No desaprofiteu cap de les idees que us passin pel cap; en algun moment us seran bones. Mantingueu-vos inquiets, inestables i imprevisibles. Així és com m´agrada veure-us i gaudir-vos. Jeje! Com diu Antònia Font: "...com que sou els meus germans, com que sou tan animals, vos estim a tots igual...!"(Antònia Font, TAXI, 2004) .