Tard!-or

Tardor, que salva les meves ales de la cremada d´Ícarus, que em retorna la melanconia.
Tardes de sol caient, d´hores que s´apaguen, de cafés interminables, de fred que no arriba.
Tard! Qui fa tard? A algú li queda poc any per endavant. Altres tot just l´acaben de començar...
I jo només desitjo que estiguis bé. I jo només desitjo que deixis de patir-te. I jo només desitjo que tinguis força!
I jo només desitjo continuar estimant-te com ara, és a dir, en el futur present. I jo només desitjo que tiris aquesta pell que et tiba i que en deixis crèixer una de nova. I jo només desitjo, et desitjo.

Coloms coixos

Comunicat del Sindicat UCBPFMG (Unió de Coloms de Balcó, Places, Monuments i Façanes en General)

Ja n´hi prou!
Des del nostre sindicat donem el crit de guerra. Era estrany que vivint en aquesta ciutat de modes no ens hagués tocat encara el rebre. Però ja ho tenim aquí. Qui us ha manat penjar cd´s als balcons? Òstia, que no sabeu què fer-ne? Total, per quatre cagadetes de merda. Però, on voleu que fem les nostres necessitats? I nosaltres vinga enlluernar-nos, vinga fotre´ns pinyes, vinga coloms coixos (ejem) i lisiats demanant la baixa. Tios, que no donem l´abast... Però, que se us ha queixat algun monument? Oi que no? I no comenceu amb la història que els deteriorem. Cony! Que més mal els fa la merda de pluja àcida aquesta que cau de tant en tant, que per cert, és l´única aigua de que podem disposar. Què voleu que caguem i pixem després? I vosaltres vinga llençar-nos burilles de cigarro... Que no! I per no parlar dels molinets de vent que penjeu, o les abelles inflables aquestes. Cony, que no guanyem per infarts! Però ja us ho trobareu, ja em parlat amb la Sgae i no us estranyi que apujin el cànon als cd´s, per ús indegut de la propietat intel.lectual. Ja us ho trobareu!

Foto el camp que ja m´està començant a voltar una gavina afamada, i aquestes fan via...Socors!!

Has desaparegut...

Has desaparegut com un flama apagada pel vent fred que entra de cop per la finestra, una tarda d´octubre, quan la tempesta arriba... Sé que puc haver fet moltes coses malament, però només m´agradaria saber per què, de sobte, tot és silenci. No m´ignoris, si us plau, no m´ignoris... Fa més mal això que reconèixer que el meu cor no et pot estimar com tu vols que t´estimi. No marxis sense donar-li una oportunitat a aquest cor...

Acció!

Hem arribat a un punt on les coses estan passant de taca d´oli: els sous, els preus, la feina, la cultura, la societat, etc. Però, estem disposats a fer alguna cosa més que denunciar-les? Estem disposats a passar a l´acció? Estem disposats a sortir al carrer? No, no n´estem. Caldrà que les coses encara agafin pitjor color, i amb tot, no posaria la mà al foc que fos suficient perquè diguéssim prou. Tothom parla dels mals que ens envolten, tots ens queixem d´allò que ens molesta, però quant trigarem a adonar-nos que amb això no hi ha prou? Quant trigarem a ser conscients que hem de fer alguna cosa més? O és que potser ens agrada cada cop més aquesta societat del malestar? Fins on serem capaços de resisitir?

Trobar

Començo per no voler entendre´m si no hi ha necessitat. Observo. He vingut aquí a fer alguna cosa més? Experimento, sense judicis. Tinc el cor enfeinat com mai l´havia tingut abans i no me´n queixo, perquè ho hauria de fer? Observar, experimentar noves sensacions, i velles, perquè no... No pretenc entendre més enllà de res, perquè buscar massa sentit a les coses és com posar l´instint en un pot. No. Prefereixo trobar aquest sentit de les coses com per casualitat, com l´amor, que no es busca, sino que et troba.