learning to fly

un dia la petita princesa li va preguntar al seu pare, el rei:
-com s´ho fan els ocells petitons per volar?
-el dia que toca, els petitons pujen dalt de l´arbre més alt i és llencen, va dir-li el pare.
-i com s´atreveixen a llançar-se? no els fa por?
-no, va dir-li ell, perquè són tan petits que no coneixen la por, i senzillament es deixen anar, baten fort les ales, i tot d´una... flap! ja hi són, ja estan volant.
-així que només es deixen anar, i ja està?
-sí, però amb una cosa molt important també.
-quina? digué la petita
-que ells saben que ho poden fer
així doncs, la petita princesa va aprendre que volar era cosa de deixar-se anar, i va entendre que, com els ocells, encara que no estiguem segurs de saber fer una cosa, cal que ens deixem anar, perquè sempre serem capaços de desplegar les ales.
deixa´t anar, petita princesa. deixa´t anar i vola.

pd: poseu-vos la cançó "Learning to fly" dels Pink Floyd de fons.

La petita princesa

La petita princesa ha trigat una mica, però per fi ha arribat al planeta blog. Hi ha trobat un raconet agradable i diu que segurament s´hi estarà molt de temps. Us recomano que us hi passeu. Com a bona aiguadera que és, sempre tindrà a punt per a nosaltres un bon raig d´aigua fresca. T´estimo, petita princesa.
http://petitaprincesa.blogspot.com

Separatista

Sóc separatista. Separatista perquè no tinc ganes de sentir-me acceptat. Perquè no tinc ganes d´explicar-me, ni de justificar-me, ni vull que ningú m´entengui. Perquè estic rodejat d´una ignorància que s´incentiva dia a dia. La dels propis i la dels veïns del costat. Perquè n´estic fart de la desconfiança dels ignorants que són incapaços de parlar dos idiomes i acceptar la realitat en la que viuen. Si uns n´hem sigut capaços, perquè ells no?
Sóc català, i no em sento espanyol. Ni vull que em canviïn, ni els vull canviar a ells. Que ells siguin com vulguin, però que a nosaltres ens deixin fer. I si ens volen amb ells, millor que cedeixin que no que acceptin. Serà més fàcil.
Tot i això us ho dic perquè ara el tema polític està en pretendre que ens entenguin i ens acceptin, i incentivar un concepte nou d´estat. La idea és molt bonica, i ho dic així, amb aquest qualificatiu, perquè fa goig, i prou. Ja portem molts segles pretenent que Castella, i la seva falsa Espanya, entengui les idees de la perifèria, i la seva falsa "altre Espanya" que pretén crear. Cal continuar insistint? Cal continuar parlant a crits a un sord?