A cau d´orella...

Mudances

2005-12-21T13:05:00.000+01:00

No ha sigut premeditat, però coincidint amb el solstici d´hivern i l´arribada del Nadal, aquest humil blog es trasllada, no sé si definitivament o no, a una nova adreça, amb un nou nom. No és un final, és una mudança. De fet ja podeu passar per la nova adreça, ja hi estem fent vida fa uns dies. Apa, seguiu-me!!!

http://cunilingus.blogspirit.com

Mani-Festa-Accio!

2005-12-16T12:45:00.000+01:00

Pels que cada vegada ens sentim més incómodes dins d´aquest Parc Temàtic anomenat BCN. I hate BCN!

HEYLO EN ACUSTIC

2005-12-14T13:00:00.000+01:00

DIUMENGE, NO US HO PERDEU!!!!!! A LES 22H, I EN FORMAT ACÚSTIC
CR. RAMON Y CAJAL 80
GRÀCIA (BCN)

(PELS QUE ENCARA NO HO SAPIGUEU, AQUEST COP CANTA EL DAVID)

Quan jo soc ell

2005-12-14T12:05:00.000+01:00

No sé que cony li devia passar aquella nit, sovint les coses no són el que semblen. Però una de les bones coses que en vam poder treure va ser un rostre fugaç, mig amagat. I és que quan jo sóc ell no se ben bé qui dels dos comença, però sempre n´hi ha un que acaba sortint-se amb la seva. I quan dic que ha estat ell podriem dir que he estat jo.

Dispersions Saturnines

2005-12-07T19:26:00.001+01:00

A vegades no sé si hi sóc del tot. Sovint m´esbaeixo i em disperso com les anelles de Saturn quan reben un nou meteorit. I amb la promesa de retrobar-me un altre cop, torno a les esferes més altes creient-me que sóc jo mateix. Sort que tinc un bon pilot automàtic, que ho entoma tot a la primera, després la feinada la tinc jo, destriant informació com un periodista boig i amb sobredosi de cafeïna. Però de moment no em puc queixar.

deambuleu!

2005-11-29T10:50:00.000+01:00

Avui, un enllaç cap a un bon port. http://deambulant.blogspirit.com . Un blog que deixa volar la imaginació, que no us deixarà indeferents. Tasteu-lo, no us en penedireu!

pd: Que qui és? No en tinc ni idea. Suposo que prefereix quedar en l´anonimat. Serà ella o ell?

Aquesta nit no he tornat a casa

2005-11-22T19:58:00.000+01:00

Aquesta nit no he tornat a casa. He caminat per dreceres truculentes, endinsant-me en tuguris foscos, on el fum és boira i la boira és l´únic record que et deixen a la ment. M´he perdut entre velluts i gemecs, entre rialles i mirades lascives. I no m´hi he trobat, si em preguntes si em buscava. He passejat per avingudes fredes sobre la pell d´asfalt, sota l´atenta mirada dels fanals, que cada deu passes m´han recordat que encara no era de dia. Quan he alçat la mirada, un bosc farcit de negre nit m´envoltava. Sense dubtar ni un segon hi he entrat, i un cop a dins m´he desprès de tantes i tantes capes i armadures que sense adornar-me carregava damunt meu. Culpes, odis, pors i dèries que he deixat, allí, per tal de poder seguir endavant. I així, lliure i net he enfilat el camí, seguint els primers rajos del sol, guiat per l´olor de l´alba humida. Espero que no m´hagis trobat a faltar, avui torno a ser aquí.

Preguntes sense resposta ( o no )

2005-11-22T16:52:00.000+01:00

Hi ha algun intel.lectual progre espanyol dels de sempre que hagi donat suport a l´Estatut? ... S´està donant massa importància a les manifestacions recents de l´Espanya rància? ... Els catalans sabem viure sense que ens donin pel cul i ens fotin els calers, o és que ens agrada massa plorar? ... Jiménez Losantos és així perquè no en sap més, o és efecte de la seva dieta diari de carn podrida?

Endavant

2005-11-16T00:43:00.000+01:00

Ara tan sols ens queda mirar endavant... En les decisions més difícils sovint queda el dubte de si hem fet bé... Només si vivim la nova situació a fons sabrem jutjar-la. Per tant, ENDAVANT!

pd: Querida Emperatriz, gracias por esta aventura que hemos vivido contigo, gracias por todo lo que nos has dado. Sigue brillando, como siempre. Te quiero.

El cel crema

2005-11-12T18:56:00.000+01:00

El cel crema, i tu entre els meus braços, també fons la meva pell com una cullerada de gelat es fon entre les teves papil.les gustatives. Pas previ a l´hivern, el cel crema desesperat quan s´enfila la nit. Desperto amb el llapis de punta vermella preparat per descriure el meu amor per les parets de la teva humida cova, com un homínid després de la caça salvatge. Anhelo la teva bategada. El cel crema, i el meu cos s´escalfa com caldera automàtica. Serà que l´hivern s´acosta?

Porno

2005-11-08T17:59:00.000+01:00

- Merda! No em tornis a mossegar la punta del capullo!
- Crec que m´havies dit que t´agradaria que t´ho fes...
-...???

Hauries d´anar amb compte amb fer-te el xulu mentre veus una pel.li porno amb una xiqueta... que el que surt allà és teatre... i després passa el que passa!

learning to fly

2005-10-19T14:29:00.000+02:00

un dia la petita princesa li va preguntar al seu pare, el rei:
-com s´ho fan els ocells petitons per volar?
-el dia que toca, els petitons pujen dalt de l´arbre més alt i és llencen, va dir-li el pare.
-i com s´atreveixen a llançar-se? no els fa por?
-no, va dir-li ell, perquè són tan petits que no coneixen la por, i senzillament es deixen anar, baten fort les ales, i tot d´una... flap! ja hi són, ja estan volant.
-així que només es deixen anar, i ja està?
-sí, però amb una cosa molt important també.
-quina? digué la petita
-que ells saben que ho poden fer
així doncs, la petita princesa va aprendre que volar era cosa de deixar-se anar, i va entendre que, com els ocells, encara que no estiguem segurs de saber fer una cosa, cal que ens deixem anar, perquè sempre serem capaços de desplegar les ales.
deixa´t anar, petita princesa. deixa´t anar i vola.

pd: poseu-vos la cançó "Learning to fly" dels Pink Floyd de fons.

La petita princesa

2005-10-17T18:39:00.000+02:00

La petita princesa ha trigat una mica, però per fi ha arribat al planeta blog. Hi ha trobat un raconet agradable i diu que segurament s´hi estarà molt de temps. Us recomano que us hi passeu. Com a bona aiguadera que és, sempre tindrà a punt per a nosaltres un bon raig d´aigua fresca. T´estimo, petita princesa.
http://petitaprincesa.blogspot.com

Separatista

2005-10-17T10:14:00.000+02:00

Sóc separatista. Separatista perquè no tinc ganes de sentir-me acceptat. Perquè no tinc ganes d´explicar-me, ni de justificar-me, ni vull que ningú m´entengui. Perquè estic rodejat d´una ignorància que s´incentiva dia a dia. La dels propis i la dels veïns del costat. Perquè n´estic fart de la desconfiança dels ignorants que són incapaços de parlar dos idiomes i acceptar la realitat en la que viuen. Si uns n´hem sigut capaços, perquè ells no?
Sóc català, i no em sento espanyol. Ni vull que em canviïn, ni els vull canviar a ells. Que ells siguin com vulguin, però que a nosaltres ens deixin fer. I si ens volen amb ells, millor que cedeixin que no que acceptin. Serà més fàcil.
Tot i això us ho dic perquè ara el tema polític està en pretendre que ens entenguin i ens acceptin, i incentivar un concepte nou d´estat. La idea és molt bonica, i ho dic així, amb aquest qualificatiu, perquè fa goig, i prou. Ja portem molts segles pretenent que Castella, i la seva falsa Espanya, entengui les idees de la perifèria, i la seva falsa "altre Espanya" que pretén crear. Cal continuar insistint? Cal continuar parlant a crits a un sord?

Tard!-or

2005-09-29T15:24:00.000+02:00

Tardor, que salva les meves ales de la cremada d´Ícarus, que em retorna la melanconia.
Tardes de sol caient, d´hores que s´apaguen, de cafés interminables, de fred que no arriba.
Tard! Qui fa tard? A algú li queda poc any per endavant. Altres tot just l´acaben de començar...
I jo només desitjo que estiguis bé. I jo només desitjo que deixis de patir-te. I jo només desitjo que tinguis força!
I jo només desitjo continuar estimant-te com ara, és a dir, en el futur present. I jo només desitjo que tiris aquesta pell que et tiba i que en deixis crèixer una de nova. I jo només desitjo, et desitjo.

Coloms coixos

2005-09-13T23:42:00.000+02:00

Comunicat del Sindicat UCBPFMG (Unió de Coloms de Balcó, Places, Monuments i Façanes en General)

Ja n´hi prou!
Des del nostre sindicat donem el crit de guerra. Era estrany que vivint en aquesta ciutat de modes no ens hagués tocat encara el rebre. Però ja ho tenim aquí. Qui us ha manat penjar cd´s als balcons? Òstia, que no sabeu què fer-ne? Total, per quatre cagadetes de merda. Però, on voleu que fem les nostres necessitats? I nosaltres vinga enlluernar-nos, vinga fotre´ns pinyes, vinga coloms coixos (ejem) i lisiats demanant la baixa. Tios, que no donem l´abast... Però, que se us ha queixat algun monument? Oi que no? I no comenceu amb la història que els deteriorem. Cony! Que més mal els fa la merda de pluja àcida aquesta que cau de tant en tant, que per cert, és l´única aigua de que podem disposar. Què voleu que caguem i pixem després? I vosaltres vinga llençar-nos burilles de cigarro... Que no! I per no parlar dels molinets de vent que penjeu, o les abelles inflables aquestes. Cony, que no guanyem per infarts! Però ja us ho trobareu, ja em parlat amb la Sgae i no us estranyi que apujin el cànon als cd´s, per ús indegut de la propietat intel.lectual. Ja us ho trobareu!

Foto el camp que ja m´està començant a voltar una gavina afamada, i aquestes fan via...Socors!!

Has desaparegut...

2005-09-06T13:34:00.000+02:00

Has desaparegut com un flama apagada pel vent fred que entra de cop per la finestra, una tarda d´octubre, quan la tempesta arriba... Sé que puc haver fet moltes coses malament, però només m´agradaria saber per què, de sobte, tot és silenci. No m´ignoris, si us plau, no m´ignoris... Fa més mal això que reconèixer que el meu cor no et pot estimar com tu vols que t´estimi. No marxis sense donar-li una oportunitat a aquest cor...

Acció!

2005-09-06T13:06:00.000+02:00

Hem arribat a un punt on les coses estan passant de taca d´oli: els sous, els preus, la feina, la cultura, la societat, etc. Però, estem disposats a fer alguna cosa més que denunciar-les? Estem disposats a passar a l´acció? Estem disposats a sortir al carrer? No, no n´estem. Caldrà que les coses encara agafin pitjor color, i amb tot, no posaria la mà al foc que fos suficient perquè diguéssim prou. Tothom parla dels mals que ens envolten, tots ens queixem d´allò que ens molesta, però quant trigarem a adonar-nos que amb això no hi ha prou? Quant trigarem a ser conscients que hem de fer alguna cosa més? O és que potser ens agrada cada cop més aquesta societat del malestar? Fins on serem capaços de resisitir?

Trobar

2005-09-04T13:40:00.000+02:00

Començo per no voler entendre´m si no hi ha necessitat. Observo. He vingut aquí a fer alguna cosa més? Experimento, sense judicis. Tinc el cor enfeinat com mai l´havia tingut abans i no me´n queixo, perquè ho hauria de fer? Observar, experimentar noves sensacions, i velles, perquè no... No pretenc entendre més enllà de res, perquè buscar massa sentit a les coses és com posar l´instint en un pot. No. Prefereixo trobar aquest sentit de les coses com per casualitat, com l´amor, que no es busca, sino que et troba.

Ara torno!

2005-08-15T11:10:00.000+02:00

Nois, noies, permeteu-me que agafi uns dies de vacances. Marxo, però tornaré aviat. Sigueu bons! A cau d´orella aviat serà de nou amb vosaltres. Salut!

Renèixer

2005-08-12T12:32:00.000+02:00

No et giris. Només estira´t aquí. Acostuma els teus ulls a la foscor i mira amunt. Sí, ja ho sé, són milers de milions, però n´havies vist mai tantes? És preciós. Ara deixa´t portar, camina, dansa, vola, fes el que vulguis... El que comptava era arribar aquí per poder contemplar això, entre d´altres coses. I si notes un sentiment a la boca de l´estòmac, no t´espantis, no és por. El que passa és que en llocs com aquests és normal que un aprofiti per renèixer...

Molins de vent

2005-07-21T00:20:00.000+02:00

Fa molt poquet algú em parlava de lluitar contra els molins de vent. I és que veure la possibilitat de fer caure un gegant d´un cop de roc encertat fa trempar. Aquest és el cas que m´ocupa avui. Un quixot agosarat a trobat la manera de plantar un dels gegants que més mal fan a la música de l´estat, la SGAE (Societat General d´Autors i Editors), que té el "privilegi" d´ostentar el monopoli de l´edició musical. Per als grups novells editar un disc és costós, difícil i car. I fins ara semblava gairebé impossible treure un disc sense fer-se soci de la SGAE, anar a una editora de discos, pagar una quota a la SGAE per cada disc editat i no rebre´n cap benefici ( d´estar associat a la SGAE només en treuen benefici aquells artistes que vénen molts, molts discos i que sonen molt; els mateixos que surten sempre fent comunicats en contra de la pirateria musical, etc). Doncs bé, aquest quixot de qui us parlo a trobat una manera eficaç, de moment, per poder saltar-se aquest mastodont. Preneu-ne nota: només cal registrar la vostra música al Registre de la Propietat Intel.lectual, i signar una declaració jurada en la qual feu constar que no sou socis de la SGAE. D´aquesta manera, com a autors, no podran negar-vos la edició de les vostres creacions, ja que cap llei obliga als autors a estar associats a la SGAE per a poder editar el seu treball. Sort de tants i tants quixots que dia a dia continuen lluitant a favor de la llibertat. Salut!

A poc a poc

2005-07-15T17:56:00.000+02:00

L´estiu...ja hi som. Ja sues? Jo també. Quant ràpid pot passar un any? Quantes coses ens poden passar? Les contem? Jo hi pensava ahir nit mentre donava voltes al llit, incapaç de conciliar el son. També suen els rellotges a l´estiu, sabeu? Sí, sí, jo ho he vist. Parlant de rellotges, ara que no em cal matinar, les coses se´m reflexen de nou diferents, les idees em vullen al cap, però a poc a poc, eh? (perquè les coses a l´estiu s´han de fer així, que sinó ràpid se sua). Però bé, no només parlaré de mi, perquè en tinc uns quants al voltant meu que també sembleu un olla a pressió. És el moment de llançar-nos nois i noies. No desaprofiteu cap de les idees que us passin pel cap; en algun moment us seran bones. Mantingueu-vos inquiets, inestables i imprevisibles. Així és com m´agrada veure-us i gaudir-vos. Jeje! Com diu Antònia Font: "...com que sou els meus germans, com que sou tan animals, vos estim a tots igual...!"(Antònia Font, TAXI, 2004) .

Ets llum

2005-06-29T11:35:00.000+02:00

Dubtes, i amb raó, d´un món que no raona; no et confies, però no et mous. Quieta, de peu, esperes el canvi, una nova primavera que arribi i ho canviï tot, però no serà així. Aquest mecanisme el mous tu, perquè és teu. És la teva vida, i ara has de triar tu. De fet sempre ho has fet, sense adonar-te´n. Ara que la raó de moure´t ets tu, i l´energia que flueix de tu, no t´aturis més que per agafar aire. No et preocupis, ho sabràs fer. Escolta el teu cor, ell et parla amb coneixement. escolta´t a tu, en silenci sentiràs la veu del coneixement que portes dins teu. No li temis gens, es el teu veritable jo. Mou-te, flueix, vibra, llença´t endavant i mira per fer crèixer la teva felicitat, la que ara té por de sortir. No hi ha moral que la pugui aturar, no busquis excuses. Els teus somnis t´estan esperant, la teva veritat està sortint perquè la modelis a la teva manera. Ets lliure, ets tu, ets llum. BRILLA!

2005-06-29T09:00:00.000+02:00

Com si la part més tova del meu cervell hagués aprés a volar en 3 segons, vaig deixar-me anar en un batec incessant, atrapat pels teus malucs en una dansa prohibida. Encegat, buscava els teus llavis mentre els meus dits s´entretenien a jugar amb els teus mugrons, ... jo no sé si mai he arribat a tant, ni si aconseguiré algun cop fer-te cridar de la mateixa manera; però si sé que no oblidaré mai la cara que, mirant a través de l´espai entre la persiana i el marc de la finestra, feia la veïna del davant mentre estenia els calçotets del seu marit. I és que no hi ha res com compartir un bon orgasme amb els teus veïns!