A cau d´orella...

Mudances

2005-12-21T13:05:00.000+01:00

No ha sigut premeditat, però coincidint amb el solstici d´hivern i l´arribada del Nadal, aquest humil blog es trasllada, no sé si definitivament o no, a una nova adreça, amb un nou nom. No és un final, és una mudança. De fet ja podeu passar per la nova adreça, ja hi estem fent vida fa uns dies. Apa, seguiu-me!!!

http://cunilingus.blogspirit.com

Mani-Festa-Accio!

2005-12-16T12:45:00.000+01:00

Pels que cada vegada ens sentim més incómodes dins d´aquest Parc Temàtic anomenat BCN. I hate BCN!

HEYLO EN ACUSTIC

2005-12-14T13:00:00.000+01:00

DIUMENGE, NO US HO PERDEU!!!!!! A LES 22H, I EN FORMAT ACÚSTIC
CR. RAMON Y CAJAL 80
GRÀCIA (BCN)

(PELS QUE ENCARA NO HO SAPIGUEU, AQUEST COP CANTA EL DAVID)

Quan jo soc ell

2005-12-14T12:05:00.000+01:00

No sé que cony li devia passar aquella nit, sovint les coses no són el que semblen. Però una de les bones coses que en vam poder treure va ser un rostre fugaç, mig amagat. I és que quan jo sóc ell no se ben bé qui dels dos comença, però sempre n´hi ha un que acaba sortint-se amb la seva. I quan dic que ha estat ell podriem dir que he estat jo.

Dispersions Saturnines

2005-12-07T19:26:00.001+01:00

A vegades no sé si hi sóc del tot. Sovint m´esbaeixo i em disperso com les anelles de Saturn quan reben un nou meteorit. I amb la promesa de retrobar-me un altre cop, torno a les esferes més altes creient-me que sóc jo mateix. Sort que tinc un bon pilot automàtic, que ho entoma tot a la primera, després la feinada la tinc jo, destriant informació com un periodista boig i amb sobredosi de cafeïna. Però de moment no em puc queixar.

deambuleu!

2005-11-29T10:50:00.000+01:00

Avui, un enllaç cap a un bon port. http://deambulant.blogspirit.com . Un blog que deixa volar la imaginació, que no us deixarà indeferents. Tasteu-lo, no us en penedireu!

pd: Que qui és? No en tinc ni idea. Suposo que prefereix quedar en l´anonimat. Serà ella o ell?

Aquesta nit no he tornat a casa

2005-11-22T19:58:00.000+01:00

Aquesta nit no he tornat a casa. He caminat per dreceres truculentes, endinsant-me en tuguris foscos, on el fum és boira i la boira és l´únic record que et deixen a la ment. M´he perdut entre velluts i gemecs, entre rialles i mirades lascives. I no m´hi he trobat, si em preguntes si em buscava. He passejat per avingudes fredes sobre la pell d´asfalt, sota l´atenta mirada dels fanals, que cada deu passes m´han recordat que encara no era de dia. Quan he alçat la mirada, un bosc farcit de negre nit m´envoltava. Sense dubtar ni un segon hi he entrat, i un cop a dins m´he desprès de tantes i tantes capes i armadures que sense adornar-me carregava damunt meu. Culpes, odis, pors i dèries que he deixat, allí, per tal de poder seguir endavant. I així, lliure i net he enfilat el camí, seguint els primers rajos del sol, guiat per l´olor de l´alba humida. Espero que no m´hagis trobat a faltar, avui torno a ser aquí.

Preguntes sense resposta ( o no )

2005-11-22T16:52:00.000+01:00

Hi ha algun intel.lectual progre espanyol dels de sempre que hagi donat suport a l´Estatut? ... S´està donant massa importància a les manifestacions recents de l´Espanya rància? ... Els catalans sabem viure sense que ens donin pel cul i ens fotin els calers, o és que ens agrada massa plorar? ... Jiménez Losantos és així perquè no en sap més, o és efecte de la seva dieta diari de carn podrida?

Endavant

2005-11-16T00:43:00.000+01:00

Ara tan sols ens queda mirar endavant... En les decisions més difícils sovint queda el dubte de si hem fet bé... Només si vivim la nova situació a fons sabrem jutjar-la. Per tant, ENDAVANT!

pd: Querida Emperatriz, gracias por esta aventura que hemos vivido contigo, gracias por todo lo que nos has dado. Sigue brillando, como siempre. Te quiero.

El cel crema

2005-11-12T18:56:00.000+01:00

El cel crema, i tu entre els meus braços, també fons la meva pell com una cullerada de gelat es fon entre les teves papil.les gustatives. Pas previ a l´hivern, el cel crema desesperat quan s´enfila la nit. Desperto amb el llapis de punta vermella preparat per descriure el meu amor per les parets de la teva humida cova, com un homínid després de la caça salvatge. Anhelo la teva bategada. El cel crema, i el meu cos s´escalfa com caldera automàtica. Serà que l´hivern s´acosta?

Porno

2005-11-08T17:59:00.000+01:00

- Merda! No em tornis a mossegar la punta del capullo!
- Crec que m´havies dit que t´agradaria que t´ho fes...
-...???

Hauries d´anar amb compte amb fer-te el xulu mentre veus una pel.li porno amb una xiqueta... que el que surt allà és teatre... i després passa el que passa!

learning to fly

2005-10-19T14:29:00.000+02:00

un dia la petita princesa li va preguntar al seu pare, el rei:
-com s´ho fan els ocells petitons per volar?
-el dia que toca, els petitons pujen dalt de l´arbre més alt i és llencen, va dir-li el pare.
-i com s´atreveixen a llançar-se? no els fa por?
-no, va dir-li ell, perquè són tan petits que no coneixen la por, i senzillament es deixen anar, baten fort les ales, i tot d´una... flap! ja hi són, ja estan volant.
-així que només es deixen anar, i ja està?
-sí, però amb una cosa molt important també.
-quina? digué la petita
-que ells saben que ho poden fer
així doncs, la petita princesa va aprendre que volar era cosa de deixar-se anar, i va entendre que, com els ocells, encara que no estiguem segurs de saber fer una cosa, cal que ens deixem anar, perquè sempre serem capaços de desplegar les ales.
deixa´t anar, petita princesa. deixa´t anar i vola.

pd: poseu-vos la cançó "Learning to fly" dels Pink Floyd de fons.

La petita princesa

2005-10-17T18:39:00.000+02:00

La petita princesa ha trigat una mica, però per fi ha arribat al planeta blog. Hi ha trobat un raconet agradable i diu que segurament s´hi estarà molt de temps. Us recomano que us hi passeu. Com a bona aiguadera que és, sempre tindrà a punt per a nosaltres un bon raig d´aigua fresca. T´estimo, petita princesa.
http://petitaprincesa.blogspot.com

Separatista

2005-10-17T10:14:00.000+02:00

Sóc separatista. Separatista perquè no tinc ganes de sentir-me acceptat. Perquè no tinc ganes d´explicar-me, ni de justificar-me, ni vull que ningú m´entengui. Perquè estic rodejat d´una ignorància que s´incentiva dia a dia. La dels propis i la dels veïns del costat. Perquè n´estic fart de la desconfiança dels ignorants que són incapaços de parlar dos idiomes i acceptar la realitat en la que viuen. Si uns n´hem sigut capaços, perquè ells no?
Sóc català, i no em sento espanyol. Ni vull que em canviïn, ni els vull canviar a ells. Que ells siguin com vulguin, però que a nosaltres ens deixin fer. I si ens volen amb ells, millor que cedeixin que no que acceptin. Serà més fàcil.
Tot i això us ho dic perquè ara el tema polític està en pretendre que ens entenguin i ens acceptin, i incentivar un concepte nou d´estat. La idea és molt bonica, i ho dic així, amb aquest qualificatiu, perquè fa goig, i prou. Ja portem molts segles pretenent que Castella, i la seva falsa Espanya, entengui les idees de la perifèria, i la seva falsa "altre Espanya" que pretén crear. Cal continuar insistint? Cal continuar parlant a crits a un sord?

Tard!-or

2005-09-29T15:24:00.000+02:00

Tardor, que salva les meves ales de la cremada d´Ícarus, que em retorna la melanconia.
Tardes de sol caient, d´hores que s´apaguen, de cafés interminables, de fred que no arriba.
Tard! Qui fa tard? A algú li queda poc any per endavant. Altres tot just l´acaben de començar...
I jo només desitjo que estiguis bé. I jo només desitjo que deixis de patir-te. I jo només desitjo que tinguis força!
I jo només desitjo continuar estimant-te com ara, és a dir, en el futur present. I jo només desitjo que tiris aquesta pell que et tiba i que en deixis crèixer una de nova. I jo només desitjo, et desitjo.

Coloms coixos

2005-09-13T23:42:00.000+02:00

Comunicat del Sindicat UCBPFMG (Unió de Coloms de Balcó, Places, Monuments i Façanes en General)

Ja n´hi prou!
Des del nostre sindicat donem el crit de guerra. Era estrany que vivint en aquesta ciutat de modes no ens hagués tocat encara el rebre. Però ja ho tenim aquí. Qui us ha manat penjar cd´s als balcons? Òstia, que no sabeu què fer-ne? Total, per quatre cagadetes de merda. Però, on voleu que fem les nostres necessitats? I nosaltres vinga enlluernar-nos, vinga fotre´ns pinyes, vinga coloms coixos (ejem) i lisiats demanant la baixa. Tios, que no donem l´abast... Però, que se us ha queixat algun monument? Oi que no? I no comenceu amb la història que els deteriorem. Cony! Que més mal els fa la merda de pluja àcida aquesta que cau de tant en tant, que per cert, és l´única aigua de que podem disposar. Què voleu que caguem i pixem després? I vosaltres vinga llençar-nos burilles de cigarro... Que no! I per no parlar dels molinets de vent que penjeu, o les abelles inflables aquestes. Cony, que no guanyem per infarts! Però ja us ho trobareu, ja em parlat amb la Sgae i no us estranyi que apujin el cànon als cd´s, per ús indegut de la propietat intel.lectual. Ja us ho trobareu!

Foto el camp que ja m´està començant a voltar una gavina afamada, i aquestes fan via...Socors!!

Has desaparegut...

2005-09-06T13:34:00.000+02:00

Has desaparegut com un flama apagada pel vent fred que entra de cop per la finestra, una tarda d´octubre, quan la tempesta arriba... Sé que puc haver fet moltes coses malament, però només m´agradaria saber per què, de sobte, tot és silenci. No m´ignoris, si us plau, no m´ignoris... Fa més mal això que reconèixer que el meu cor no et pot estimar com tu vols que t´estimi. No marxis sense donar-li una oportunitat a aquest cor...

Acció!

2005-09-06T13:06:00.000+02:00

Hem arribat a un punt on les coses estan passant de taca d´oli: els sous, els preus, la feina, la cultura, la societat, etc. Però, estem disposats a fer alguna cosa més que denunciar-les? Estem disposats a passar a l´acció? Estem disposats a sortir al carrer? No, no n´estem. Caldrà que les coses encara agafin pitjor color, i amb tot, no posaria la mà al foc que fos suficient perquè diguéssim prou. Tothom parla dels mals que ens envolten, tots ens queixem d´allò que ens molesta, però quant trigarem a adonar-nos que amb això no hi ha prou? Quant trigarem a ser conscients que hem de fer alguna cosa més? O és que potser ens agrada cada cop més aquesta societat del malestar? Fins on serem capaços de resisitir?

Trobar

2005-09-04T13:40:00.000+02:00

Començo per no voler entendre´m si no hi ha necessitat. Observo. He vingut aquí a fer alguna cosa més? Experimento, sense judicis. Tinc el cor enfeinat com mai l´havia tingut abans i no me´n queixo, perquè ho hauria de fer? Observar, experimentar noves sensacions, i velles, perquè no... No pretenc entendre més enllà de res, perquè buscar massa sentit a les coses és com posar l´instint en un pot. No. Prefereixo trobar aquest sentit de les coses com per casualitat, com l´amor, que no es busca, sino que et troba.

Ara torno!

2005-08-15T11:10:00.000+02:00

Nois, noies, permeteu-me que agafi uns dies de vacances. Marxo, però tornaré aviat. Sigueu bons! A cau d´orella aviat serà de nou amb vosaltres. Salut!

Renèixer

2005-08-12T12:32:00.000+02:00

No et giris. Només estira´t aquí. Acostuma els teus ulls a la foscor i mira amunt. Sí, ja ho sé, són milers de milions, però n´havies vist mai tantes? És preciós. Ara deixa´t portar, camina, dansa, vola, fes el que vulguis... El que comptava era arribar aquí per poder contemplar això, entre d´altres coses. I si notes un sentiment a la boca de l´estòmac, no t´espantis, no és por. El que passa és que en llocs com aquests és normal que un aprofiti per renèixer...

Molins de vent

2005-07-21T00:20:00.000+02:00

Fa molt poquet algú em parlava de lluitar contra els molins de vent. I és que veure la possibilitat de fer caure un gegant d´un cop de roc encertat fa trempar. Aquest és el cas que m´ocupa avui. Un quixot agosarat a trobat la manera de plantar un dels gegants que més mal fan a la música de l´estat, la SGAE (Societat General d´Autors i Editors), que té el "privilegi" d´ostentar el monopoli de l´edició musical. Per als grups novells editar un disc és costós, difícil i car. I fins ara semblava gairebé impossible treure un disc sense fer-se soci de la SGAE, anar a una editora de discos, pagar una quota a la SGAE per cada disc editat i no rebre´n cap benefici ( d´estar associat a la SGAE només en treuen benefici aquells artistes que vénen molts, molts discos i que sonen molt; els mateixos que surten sempre fent comunicats en contra de la pirateria musical, etc). Doncs bé, aquest quixot de qui us parlo a trobat una manera eficaç, de moment, per poder saltar-se aquest mastodont. Preneu-ne nota: només cal registrar la vostra música al Registre de la Propietat Intel.lectual, i signar una declaració jurada en la qual feu constar que no sou socis de la SGAE. D´aquesta manera, com a autors, no podran negar-vos la edició de les vostres creacions, ja que cap llei obliga als autors a estar associats a la SGAE per a poder editar el seu treball. Sort de tants i tants quixots que dia a dia continuen lluitant a favor de la llibertat. Salut!

A poc a poc

2005-07-15T17:56:00.000+02:00

L´estiu...ja hi som. Ja sues? Jo també. Quant ràpid pot passar un any? Quantes coses ens poden passar? Les contem? Jo hi pensava ahir nit mentre donava voltes al llit, incapaç de conciliar el son. També suen els rellotges a l´estiu, sabeu? Sí, sí, jo ho he vist. Parlant de rellotges, ara que no em cal matinar, les coses se´m reflexen de nou diferents, les idees em vullen al cap, però a poc a poc, eh? (perquè les coses a l´estiu s´han de fer així, que sinó ràpid se sua). Però bé, no només parlaré de mi, perquè en tinc uns quants al voltant meu que també sembleu un olla a pressió. És el moment de llançar-nos nois i noies. No desaprofiteu cap de les idees que us passin pel cap; en algun moment us seran bones. Mantingueu-vos inquiets, inestables i imprevisibles. Així és com m´agrada veure-us i gaudir-vos. Jeje! Com diu Antònia Font: "...com que sou els meus germans, com que sou tan animals, vos estim a tots igual...!"(Antònia Font, TAXI, 2004) .

Ets llum

2005-06-29T11:35:00.000+02:00

Dubtes, i amb raó, d´un món que no raona; no et confies, però no et mous. Quieta, de peu, esperes el canvi, una nova primavera que arribi i ho canviï tot, però no serà així. Aquest mecanisme el mous tu, perquè és teu. És la teva vida, i ara has de triar tu. De fet sempre ho has fet, sense adonar-te´n. Ara que la raó de moure´t ets tu, i l´energia que flueix de tu, no t´aturis més que per agafar aire. No et preocupis, ho sabràs fer. Escolta el teu cor, ell et parla amb coneixement. escolta´t a tu, en silenci sentiràs la veu del coneixement que portes dins teu. No li temis gens, es el teu veritable jo. Mou-te, flueix, vibra, llença´t endavant i mira per fer crèixer la teva felicitat, la que ara té por de sortir. No hi ha moral que la pugui aturar, no busquis excuses. Els teus somnis t´estan esperant, la teva veritat està sortint perquè la modelis a la teva manera. Ets lliure, ets tu, ets llum. BRILLA!

2005-06-29T09:00:00.000+02:00

Com si la part més tova del meu cervell hagués aprés a volar en 3 segons, vaig deixar-me anar en un batec incessant, atrapat pels teus malucs en una dansa prohibida. Encegat, buscava els teus llavis mentre els meus dits s´entretenien a jugar amb els teus mugrons, ... jo no sé si mai he arribat a tant, ni si aconseguiré algun cop fer-te cridar de la mateixa manera; però si sé que no oblidaré mai la cara que, mirant a través de l´espai entre la persiana i el marc de la finestra, feia la veïna del davant mentre estenia els calçotets del seu marit. I és que no hi ha res com compartir un bon orgasme amb els teus veïns!

la cervesa

2005-06-23T14:41:00.000+02:00

M´estava assegut a la cadira, feia un sol d´injustícia (perquè ningú mereixia patir aquella calor) i pregava per una cervesa ben freda que em treies d´aquell infern, ni que fos per un moment. "Posa´m una cervesa sisplau" li vaig dir al cambrer, un noi moré, jovenet que va fer una mitja ganyota en sentir-me. "Cervesa" li vaig repetir. Ràpidament va marxar i al cap d´un minut va tornar amb la meva salvació sobre d´una safata platejada. "Gràcies" li vaig dir. Ell amb un ràpid "De nada" va retornar dins del bar, a refugiar-se en l´aire condcionat. Un home, que havia observat la situació des de la taula del costat m´espetà de sobte "Que no ho veu que no és d´aquí, que no l´entén en català"."L´única cosa que veig" vaig respondre " és que aquest noi no té per què ser tractat com si fos idiota o incapaç d´aprendre un idioma que es parla aquí. Aleshores si que li faltaria al respecte, no troba?". I és que, com aquella tarda, hi ha gent que mai entendrà on viu...

Embriagat de solstici

2005-06-22T14:01:00.000+02:00

Cicles, cercles, tot torna. No pateixis, no dubtis, no hi ha res linial. Aprèn a nadar perquè aquí tot flueix, amunt i avall, avall i amunt. Atreveix-te, llençat! Tot és real, perquè ho vius! Dubta, perquè en el dubte està la resposta. Bo, dolent? Tant com tu vulguis, l´escala de valors la marques tu. Només són adjectius, però cal saber usar-los. Aprèn a volar, perquè el corrent pot moure´t entre extrems, i aleshores els peus només et serviran per quan vulguis tocar a terra, amb el temps just per agafar aire i tornar a somiar.

El Dia de Carlinhos Brown

2005-06-21T09:38:00.000+02:00

Avui se celebra el Dia de la Música, que a Barcelona ha passat a anomenar-se Dia de Carlinhos Brown per ordre del seu gogó nº 1 i a estones lliures alcalde de Barcelona, Joan Clos. Sí, no us sorprengueu. El món de la música fa temps que està ferit, però a Barcelona i rodalies està ferit de mort. Com bé diu la Unió de Músics de Catalunya (El periódico de Catalunya, edició de 21/06/2005, p. 77), avui no és un dia de festa, sino de dol. Dol per un sector de la cultura cada cop més marginat. Amb quin cinisme s´atreveix aquest ajuntament a celebrar el Dia de la Música amb la quantitat d´entrebancs que posa a locals, sales de concerts i professionals/intèrprets de la música? Bé, a tots no posa entrebancs, perquè si ve Carlinhos Brown a tallar el trànsit i tocar al carrer, tot li són facilitats. Però per desgràcia aquest és el comportament del progressisme "guai": la façana, la propaganda i el cinisme, que en les esquerres sovint resulta encara més vomitiu que en la dreta. És així com fomenten la cultura... si senyor.

De la missa, la meitat.

2005-06-20T13:17:00.000+02:00

Quina gràcia! Ara que cada cop em feia més ràbia la política, va i la dreta surt al carrer. Collons! I és que encara me´n faig creus (ups!). Però em sembla perfecte. No estem en democràcia? Doncs que surtin al carrer, que es mullin, que pringuin amb la pancarta a la mà, gastant llençols, i fins i tot fent pintades. Això és igualtat! Si és que ells mateixos la fomenten fent tot això. Normalment un surt al carrer per queixar-se d´una cosa que li obliguen a fer, que ha de patir i no vol, o que reclama s´aturi. En canvi ells surten al carrer a reclamar que es prohibeixi una cosa que ningú els obliga a fer, que ells no pateixen (o si? que hi havia algun gai entre tota aquella cúria?), en virtut de mantenir les essències del cristianisme i de la família tradicional. La pregunta és, sortiran al carrer també per reclamar als més alts estaments eclesiàstics que cedeixin tots els béns i luxes de l´església en favor dels pobres i desafavorits? Sortiran a reclamar mesures legals justes pels càrregs eclesiàstics implicats en casos de pederàstia? Demanaran perdó algun dia pel suport que van donar en la majoria de casos, fa més de 500 anys, al genocidi que es va produir durant el descobriment d´Amèrica? Seguim?

Em queixo...

2005-06-17T09:24:00.000+02:00

- tuuut! tuuut! tuu...

- si?

- bon dia, era per posar una reclamació contra XXXX, estic indignadíssim, no és just el que m´ha passat!!!

- d´acord, en aquest cas haurà de passar per l´oficina, portar la documentació que tingui i iniciarem la reclamació.

- ui, i tot això haig de fer?

- ...(? )...doncs... si.

- ui, doncs massa feina em dona vosté, eh? Que jo treballo sap! Però què es pensa?. No, no, deixi-ho estar, no em pensava que fos tan complicat...
clonk!

-tut!tut!tut!tut!...

Somio

2005-06-16T08:40:00.000+02:00

Saps, fa uns dies que somio amb tu. Està bé, perquè tot sembla tan real... La manera de parlar, la gestualitat, la veu,... i després tot s´acaba. Tornen a mi sensacions de quan et tenia al costat, totes bones, i un somriure reflexa en la meva cara que tot el que em queda de tu és bo. Vas fer un bon paper, no va ser fàcil encarar tot el que et va venir a sobre. Jo et vaig intentar ajudar tant com vaig saber o poder, encara que tu no ho sabessis veure. I una tarda d´hivern, de cop i sense poder fer res, et vas apagar. Sense patir, perquè no podies fer-ho de cap altra manera. Ara ja ha passat un temps, i l´únic que em queda és dir-te que marxis tranquil, que continuis el teu camí de llum. No et quedis per mi. Saps que sóc tossut i que al final me´n sortiré, i que et continuaré tenint present, sempre. No pateixis, el teu camí i el meu no s´acaben aquí. T´estimo pare.

hAIL, hAIL!

2005-06-10T11:29:00.000+02:00

ah, is there room for both of us? both of us apart? are we bound out of obligation? is that all we've got? i get the words, and then i get to thinkin' i don't wanna think, i wanna feel, and how do i feel? and how do i... if you're the only one, will i never be enough? hail, hail the lucky ones, i refer to those in love. swore i'd love you till the day i die, and beyond.. are we going to the same place? if so, can i come? it's egg rolling thick and heavy, all the past you carry. oh, i could be new... you underestimate me. if you're the only one, will i never be enough? hail, hail the lucky ones, i refer to those in love. i sometimes realize i could only be as good as you'll let me. are you woman enough to be my man? bandaged hand in hand. i find it on the run in a race that can't be won. all hail the lucky ones, i refer to those in love. if you're my only one, so could you only one? i want to be your one, enough...you won, your one, your hun. **hAIL, hAIL. Pearl Jam (No Code, 1996)

Nevera de solter

2005-06-02T13:40:00.000+02:00

L´Ernest porta uns dies confós. Cap de les seves teories se sostenta, cap dels seus plantejaments ha tingut èxit. Obtús, desencisat, ha acabat assumint que tot el que percep al seu voltant està caducat, passat, florit,... però tampoc troba manera de fer neteja. Ha decidit dir prou, i ha quedat amb la Clàudia, la del pot de mantega, per planejar una fugida conjunta; i és que una noia com ella, i un tomàquet com ell ja no tenen lloc en aquesta nevera de solter.

Però si...

2005-05-27T14:29:00.000+02:00

"Però si se´l veia tant normal, tan maco, tan educat i atent,... no m´ho puc creure!". Doncs ens ho haurem de creure. Ni la timidesa, ni la bona educació, ni les bones maneres o un bon expedient acadèmic exhimeixen de ser un violador, o un pederasta, o un desgraciat que es dedica a putejar els demés. Però fot ràbia que li haguem pogut riure les gràcies, o que haguem arribat a pensar "quina persona més agradable!", amb un somriure als llavis.

A la llum!

2005-05-26T10:10:00.000+02:00

Molt rebé! Què maco veure com un sindicat com UGT, que diu vetllar pels interessos dels treballadors, es dedica a tocar el crustó a una de les seves seccions sindicals acusant-los de poca maduresa política davant l´actitut que estant prenent en defensa dels treballadors del servei d´atenció ciutadana 012, contractats encara per l´empresa TGT, però que a principis de juliol passarà a mans de la totpoderosa Atento. Senyor! Qui presenta símptomes de poca maduresa política és aquest sindicat, que cedeix a pressions dels polítics per intentar que un tema complex no surti a la llum ni es remeni massa. Però és que això és nou? No, no! No em respongui ara! Què trista és la política quan la gent la perverteix i la utilitza com si fos únicament seva. I què estrany que això passi el 95% dels cops... Com poden demanar implicació ciutadana davant d´aquests espectacles?

Entaulats

2005-05-25T13:58:00.000+02:00

El plaer d´una taula parada, el plaer d´una bona conversa. Un àpat gustós i intens, o fresc i lleuger, però que sigui àpat i no cuina de laboratori. El plaer de regar-ho tot amb un bon vi, res de vinagres aigualits. Tot barrejat d´incontinència verbal. És el millor menú que em poden oferir. Sense pressa, deixant que el temps s´assegui a dinar amb nosaltres, convençut que no és moment de córrer.

Avís

2005-05-25T10:46:00.000+02:00

Comenceu a tremolar... no veieu que no tenim res a perdre? Us imaginava més intel.ligents, però les ànsies de poder us ceguen la vista. Quina llàstima, no veure coses tant evidents... quina llàstima allunyar-vos tant dels vostres semblants... quanta pudor!

Connectats

2005-05-24T13:59:00.000+02:00

"... no pensis tant en mi, que et puc arribar a sentir encara que no me n´adoni! Que no veus que estem connectats! Aquí no calen cables!"

Reflexions d´un musiquito I

2005-05-23T08:36:00.000+02:00

"Reflexions d´un musiquito" :
Després de molts anys ja estic una mica cansat del "todo es de todos" que a vegades es respira (per part de tothom) i que a la llarga provoca que la gent s'acomodi i no aspiri a tenir el seu propi equip. És molt fàcil dir que ets musiquito i després no tenir l'equip mínim per ser-ho.
El que vull dir només pretén ser una manera de dir "Ei nanu, que en realidad no tienes equipo i a ver si espavilamos que así no se puede ir por la vida". Personalment no fa res deixar-ho en un cas puntual (p.ex. se me ha estropeado mi ampli...), però quan es fa repetidament ja fot més perquè veus que res canvia (i fot perquè quan un té equip per tocar és perquè s´ha estat de moltes coses i li ha costat molt de temps i estalvi aconseguir-ho, i sovint no es percep en tothom aquest esperit de sacrifici). Resumint, perquè això no és un solo... ser solidari sí, però aprofitar-se d'això i anar fent, doncs no.

Una pregunta...

2005-05-17T14:32:00.000+02:00

...Una pregunta...

si tenir "michelins" és "estar de buen año" perquè no els hi diem "good year"...?

De luxe

2005-05-17T09:49:00.000+02:00

Grans avenços a nivell europeu, grans iniciatives econòmiques, grans capitals operant en borsa, ... fa més de 25 anys que es va sortir d´una dictadura, però continuar gravant les compreses i tampons i el material cultural amb un iva del 16% continua fent evident que Ejpaña és encara un estat tercermundista.

panem!

2005-05-17T08:45:00.000+02:00

Bé, diuen que el futbol, com també la televisió o el consumisme, és l´opi del poble. Segurament no sortiria tanta gent, tant de pressa al carrer per exigir una vivenda digna, però probablement és perquè tots tenim tendència a pensar que de poc serviria. Però, posats, jo encara demano més. Vinga senyors, animint-se! Ara que ens han deleitat amb el circ, què els costaria donar-nos el pa (és que encara hi ha gent que creu que , tot i ser justes demandes, amb l´estatut i el finançament tot s´arreglaria...). Panem et circenses i tothom content! Oi?

Dos

2005-05-13T14:18:00.000+02:00

Buscava la font del seus conflictes, i es va trobar a ell mateix, escorat en un racó d´una cambra il.luminada per la gèlida llum d´un fluorescent, assegut sobre les natges i amb les cames recollides, repetint "per què no puc" i movent el cap en negació. Com podia veure´s a ell mateix si ell també era allà, dret, observant l´escena? De cop i volta es va trobar assegut al costat d´ell, consolant-se i aixugant-se les llàgrimes dels ulls. Es van abraçar, i com si traspassés un mirall, va notar com cada cèl.lula del seus cossos s´unificava, passant a formar un sol cos. Es va despertar de cop, encara era de nit i els llençols se li havien enganxat de la suor. Quan la nit anterior, a la parada de l´autobús, aquella dona vella, i mig borratxa (o era ell qui anava borratxo?) li havia dit que es trobaria amb ell mateix, no pensava exactament en això, però no li va saber tan greu quan, mig adormit encara, va anar cap al lavabo a pixar, i va descobrir dos membres on normalment només hi havia hagut un. "El més difícil -va pensar- serà esbrinar per quin dels dos acabaré pixant cada vegada que me´n vinguin ganes".

Podria dir-me vosté....

2005-05-13T08:43:00.000+02:00

Podria dir-me vosté, per 500 euros, noms de polítics honestos, com per exemple... per exemple... A veure, pareu!! Qui cony escriu els guions d´aquest programa?!!!

Pressento... (II i últim)

2005-05-11T14:27:00.000+02:00

... excepte informar-vos del canvi de nom d´aquest espai. A partir d´ara:

http://acaudorella.blogspot.com

Ah! i agraïr-vos la vostra presència!

Pressento...

2005-05-11T14:08:00.000+02:00

pressento que avui no tinc res a dir...

Des de l´espai exterior (II)

2005-05-10T10:00:00.000+02:00

Per pensar-hi:

AVUI (edició del dimarts 10/05/2005)

SI.

Isabel-Clara Simó.

"Si tinguéssim la independència i la nostra bandera estigués ben penjadeta a la porta de l'ONU, voleiant al vent com han de fer totes les banderes, vindria el president Bush i ens diria que ens estima. Que troba esgarrifós que Espanya ens hagi oprimit, i posaria floretes al monument de Casanova. Podeu pujar-hi de peus que aniria exactament així. Tant se val quantes mans s'hagin estret o quantes declaracions s'hagin fet: si tens la bandera posada, existeixes. Ja ningú no et diu que ets una malvat nacionalista ni et parla de la teva solidaritat, atès que et pertany. I, tot i que costi d'imaginar, el president espanyol i el president dels Països Catalans es trobarien entre somriures i abraçades i es dirien països germans. No vindria ningú a dir-nos quin Estatut hem de redactar -aleshores es diria Constitució-, i la Lliga mai no la podria guanyar el Real Madrid. No hi hauria balances fiscals i ningú no ens robaria el que guanyem treballant. Totes les pel·lícules, excepte les V.O., estarien doblades la català. Quan viatjaríem no hauríem d'explicar qui som, car el nostre passaport seria propi. Si venien a estiuejar a les nostres platges tota la família reial espanyola embarassada i tot el govern en pes, pagarien la seva estada; nosaltres escortaríem i protegiríem, cortesos, les autoritats estrangeres. La xarxa de carreteres, de trens i d'aeroports seria per a la nostra pròpia conveniència, i confegiríem el nostre propi pla hidrològic. Ens barallaríem i ens enfrontaríem políticament, com a tot arreu, però ningú no aniria a plorar a Madrid. Jiménez Losantos deixaria d'incordiar i la COPE cauria en picat. Els nostres quioscos estarien plens de premsa en català i protegiríem amablement la literatura en altres llengües que es produís a casa nostra, sobretot en occità, car la Vall d'Aran té drets inalienables. El petroli de Tarragona seria en benefici nostre i a la Unió Europea defensaríem el nostre oli, les nostres taronges i el nostre malmès tèxtil. Amb veu pròpia. I si algú deia de fer una foto a les Açores, trauríem dels nostres arxius -amb els quals tindríem molta cura, un cop recuperats els que ens va incautar el franquisme- la foto Bush-Blair-Aznar i diríem, veus?, al primer l'han premiat, al segon l'han castigat una mica i al tercer l'han fotut al carrer, per ximple. I no caldrien manifestacions per continuar sent pacifistes."

A l´engrós

2005-05-06T14:07:00.000+02:00

Com les mirades espectants dels estranys al metro, arriba un sol calent que m´escalfa les idees. Mentrestant, l´Uri puja al terrat a estendre els seus somnis de cotó, mentre el rastre d´un ocell metàlic traça una recta fonedissa al cel, blau de reflexes permanents. Caurà la tarda d´aquí res, llarga i vibrant de llum. Comptades a l´engrós, 75 primaveres no són tantes, així que més em val aprofitar-les, no fos cas que m´arribés l´hivern i no recordés com renèixer.

Ressaca

2005-05-05T13:53:00.000+02:00

...avançada la nit, recorro impàvid les traces del teu cos,
corves, planures i racons perduts, fonts del plaer més ancià...
...el matí l´he rebut amb ganyotes dignes d´un marrec, apartant-me els sabres de llum de la cara... el teu cos, eixut, encara feia olor de nit, de vi negre i de sexe... d´amor incontrol.lat... m´he aixecat i els ulls m´han mostrat un conjunt indefinit d´espurnes que m´envel.laven la mirada... i el cap emetia en sorround els batecs del meu cor per a cada racó del meu cervell... ressaca... la boca seca... el proper dia triaré jo el vi.

Números

2005-05-05T08:24:00.000+02:00

Avui dia tot són números. Tot ha de tenir un rendiment econòmic, uns beneficis comptables físicament, tangiblement. Per exemple, en trucar a la companyia de telèfon us atèn una extensió (no una persona!) quan no un ordinador, i vosaltres sou el núm. de consulta 14829, i no el Josep, o la Marta, o el Marc. Laboralment no importa què sentiu, què digueu; si no doneu benefici econòmic, no sou res. Sou un mer número (si, ho sento, les coses són així). I no només això, si no que inclús sereu un número per a la resta de coses de la vida: ja no sou el pacient tal o pasqual, no! sou el número de targeta sanitària xxxxxxxxx-xx i no se us acudís queixar-vos, que us tenen fixats (i ja sabeu que els metges són com una màfia, que es tapen els uns als altres) o sigui que si no voleu repercusions... Com podeu veure, el món esdevé impersonal, cada dia més. Negueu-vos a ser un mer núm., si podeu, i si voleu. Jo, per si de cas no em deixen, ja em vaig adjudicant el núm. 8, que ha part de ser un xulu, fa "bultu" i té concepte d´infinit...

Demagògia

2005-05-03T09:28:00.000+02:00

No m´agradaria desencantar al lector/a d´aquest blog si troba que la política hi és un tema recorrent (ja sé que pel meu aspecte físic no teniu desencant possible).Més enllà de qualsevol posicionament ideològic, que cadascú en té, no ho dubteu (això és com el sexe, tothom el té, però qui el practica?) hi ha l´esperit crític, vist evidenment d´una manera subjectiva, personal. A què ve tot això, us preguntareu? (..i si no us ho pregunteu, ja trigueu a fer-ho... una mica de col.laboració!!). Doncs ve per la creixent demagogia que circula pel món polític. Com en tot sistema de poder, la nostra és una societat sedada, adormida, que sol desvetllar-se per molt poques coses, i quan ho fa, sovint mostra un borreguisme realment patètic. Però més patètica és encara la demagògia que circula últimament en els ambient polítics, sobretot del país veí (Ejpaña). Demagògies en aspectes territorials, de finançament econòmic,... de conceptes històrics,...cal que continui?, que, després de no gaire reflexió (perquè no cal trencar-se massa el cap per veure temes tant evidents) només serveixen per treure´n la següent conclusió: l´estat espanyol, o ejpaña, invent polític sorgit a l´empar d´una falsa idea d´estat nació, és un ésser feble, un paràsit, un acomplexat que es dedica a negar als altres per poder existir ell. Un gra al cul que ven fum demagògic per enfrontar realitats culturals, històriques i nacionals diferents, pel simple fet de crear autoodi i poder viure del cuento constitucional ( i això no només s´ha fet des d´Ejpaña, que des d´aquí podríem donar-ne bons exemples de tots els sectors i colors.). Ja n´hi ha prou senyors, tant als que serveixen com els que són servits. Fan pena, i sobretot nosaltres en fem, de lo drogats que estem, amb el mono a sobre i deixant-nos entavanar pel mateix imbècil de sempre que es delecta oferint-nos un xut, sedant de via ocular que ens manté en repiració assistida i en acció extingida, que a ell li servirà per continuar aprofitant-se amb el teatret que tenen montat. Com deia aquell: "...vayan a la mierda hombre!".

23:55

2005-04-27T23:51:00.000+02:00

23:55, ...
R.E.M. "Around the Sun" sona plàcidament,...
i l´amor flueix al meu cor,...
sabeu, l´univers sovint té cops amagats... d´encís, de magia, de pau,...
aquest n´és un,...
us convido a probar-lo,... de nit... Al voltant del Sol.

** R.E.M. "Around the Sun" 2004
editat per Warner Bros. Records

Closcelona

2005-04-27T08:16:00.000+02:00

Visc en una ciutat plastificada, envasada al buit i etiquetada amb mal gust. Visc sota un esperit de provincialisme vestit d´europeïsme i mundialisme fashion, que put a progressisme caducat. Visc en una ciutat d´extrems, d´hotels i de cola esnifada, de turistes i turistes i turistes... Visc en un parc temàtic, sense més. Ciutat que s´odia des de dalt i s´implora des de baix.Un escenari, un pessebre, un carmel massa dolç, menjar ràpid de 2a, on cada cop compta menys la gent que hi viu, que hi treballa, que la paga. Que la paga! Visc en una fulana xeruga de la part baixa de la Rambla que dissimula la decrepitud a cop de maquillatge, però que no pot evitar ser embestida pel pitjor de cada casa.

*dedicat al col.lectiu "where is the chino?"

Sant Jordi! Mata l´aranya!

2005-04-26T09:24:00.000+02:00

I de nou ha passat Sant Jordi. I com sempre, les mateixes controvèrsies de sempre: que si hi ha massa autors mediàtics, que si no es fa cas de la resta d´autors, que si uns altres no signen llibres, i per acabar-ho d´adobar el nostre magnífic president (jeje!) afirmant que la literatura catalana també ha d´englobar les obres fetes aquí en castellà (!!!!). Ja, i a sobre de cornuts pagarem el beure, no et fot! O és que potser la literatura castellana engloba (i ja no dic incentiva perquè aleshores em pixo del riure) autors i obres fetes en basc, gallec o català? Heus aquí doncs la quintaessència, i una mostra més, del que podem anomenar complex de fill tonto, estès en un 60 % de la població d´aquest petit país, i en un 80 % de la classe política (ja posats!), i que consisteix a atorgar i creure´s la condició eterna de pare protector de l´estat espanyol, i cercar-ne la dependència i el consentiment continuament. Il.lusos!

Il.legalitzacions

2005-04-20T14:42:00.000+02:00

Quant trigarem a sentir algun responsable polític demanar la il.legalització d´aquest partit pre-juràssic que també incentiva i no condemna les actituds violentes? O és que aquests raonaments legals només valen per a Batasuna?

Ella

2005-04-13T10:44:00.000+02:00

Sortia de casa...Feia un dia espaterrant. Cel net, blau clar. Un vent fresc em movia els cabells en totes direccions. Havia de ser aquell dia, i no un altre, perquè les coses són així...Ell m´esperava dret, recolzat sobre la barana, però encara no estava a l´abast dels seus ulls. Em vaig excitar...els mugrons denotaven sota la camisa que no portava sostens, no volia traves. Era a punt de travessar el carrer. Ell d´esquena, continuava sense veure´m. La meva excitació em feia saltar el cor, notant-ne els batecs del pit fins la boca, amb aquella dolça sensació d´ofeg. El vaig acariciar de la nuca al cul, i ell es va girar. Els seus llavis van venir a buscar els meus, i la seva llengua va començar a recòrrer fins l´últim racó de la meva boca, al mateix temps que notava la seva pròpia excitació. Jo, amb un gemec ofegat que va ressonar dins el seu cos, em vaig escòrrer.

des de l´espai exterior...

2005-04-07T09:46:00.000+02:00

Heus aquí la nostra nova secció. Hi trobareu referències d´articles que apareixen en altres espais del món d´internet; i l´accés perquè hi pogueu entrar. Aquí teniu el primer, de l´Iu Forn, un crac que publica a l´Avui que no té desperdici. Salut!

www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm un cop entreu al diari, heu d´anar a la secció de política i allí el trobareu!

L´illa

2005-04-05T13:38:00.000+02:00

visc en una illa que s´enfonsa sola,
visc en una illa que no brama,
ja no sento crits, ja no sento clams,
visc damunt d´un nàufrag ambulant

------

una atlàntida sense desastre natural,
una illa d´ara sí i demà també,
vendré la pell i un tros de lluita
pel teu "què bonic tens el famer!".

------

i és que un famer és aquesta illa, i l´aigua...
l´aigua va fent just el seu treball, penetrant, gastant
i pulint el que els altres han deixat estar,...
i jo per més que nado, m´enfonso amb ella...

Ponts i Pons Associats

2005-03-30T09:53:00.000+02:00

- Doncs jo mai podria plantejar-m´ho d´aquesta manera, no ho veig. Vols dir que estàs bé del cap?

- Si no ho estigués tampoc t´ho reconeixeria, no trobes?

- Tens raó. Tot i així no ho acabo d´entendre...

- És que no és fàcil d´entendre! Però això no sol ser una cosa massa racional.

- Això?! Però de què estàs parlant?

- D´allò, home! D´allò!

-Ah, d´acord, m´havies espantat!

Universos

2005-03-30T09:00:00.000+02:00

No ho sabria dir... parlar de l´art infinit va ser com avançar-se al que vindria després... com si algú m´hagués xivat la resposta. De fet, després tot va començar a mostrar-se davant meu, com si res, en fets concrets. A l´últim moment, la resposta ja era previsible. Però no et preocupis, no cal pensar-hi massa, perquè amb això s´hi pot trobar qualsevol. I en poden sortir milers de respostes, reaccions diferents per cada univers particular. Jo continuo estant aquí, és l´amor el que ens mou, és la passió la que ens manté vius, i això ho val tot. De moment el meu univers resisteix amb un somriure als llavis. No, no és cinisme... És el fruit de la llibertat.

L´art infinit

2005-03-18T15:35:00.000+01:00

Ell ho sap. Estima. A vegades es nota més, a vegades el sentiment passa desapercebut. Són coses dels sentiments. Sovint pensa de quantes maneres sap mostrar el seu amor, i quantes altres queden pendents. Sovint assumeix la seva condició d´amant sense més; un ofici imperfecte, com tots, on cada dia aprèn una cosa nova, o bé es deslliura d´un tabú més. Ha vingut a aquest món a donar amor, sense condicions. Com si es tractés d´un estudiant en pràctiques, tracta d´acumular experiències dins el sac sense fi d´aquest art infinit, tal i com va aprendre a fer en aquella primera tarda de primavera.

WILCO

2005-03-17T09:31:00.000+01:00

Ja només queden 3 dies. Diumenge arriben a Barcelona Wilco, gairebé un any després de la seva actuació en el marc del Festival Primavera Sound 2004: un festival musical que intenta imitar el de Benicàssim, com si Barcelona fos Londres, amb uns preus d´entrada demencials i que només destaca per la paciència dels espectadors i per portar alguns grups interessants, que no arriben a sonar ni la meitat de bé que podrien gràcies a la "gran" infraestructura de l´esdeveniment. Per sort aquest cop el concert de Wilco és en una sala més confortable, el razzmatazz 1, de so irregular. Però aquest cop espero que la calidesa de l´esdeveniment pugui salvar-ne les mancances. Ja friso...

L´euro, 3 anys després

2005-03-14T14:03:00.000+01:00

Se´n fot de mi? Aquest café val 1,10 euros? Que porta, música? O és que l´acaben de moldre davant del meus ulls, recent baixat dels lloms d´un burro portat per Juan Valdés? Oi que no? Doncs no foti! Des de quan una ampolla de 1/3 de cervesa val 700 ptes? Què és això, la nova llei seca? Si us plau, que 10 euros no són 1000 peles!!! Quina part de la roda m´he saltat jo? Perquè a mi fa 3 anys em pagaven 120.000 ptes i ara em paguen 721 euros, és a dir, el mateix! Per tant algú s´ha oblidat d´inflar-me el sou, no? Què passa, que no volen gent a les places bebent cervesa de llauna a un euro? Doncs vagin baixant del burro i de pas els preus, perquè s´acosta l´estiu, i posats a xerrar i passar una estona, m´és igual fer-ho assegudet en un banc, en una plaça; que amb la fresqueta de la nit s´està molt bé. Que un servidor no és idiota!

interrogants?

2005-03-14T11:10:00.000+01:00

Som una joventut adormida? Som capaços de sortir al carrer o de tancar-nos per reclamar els nostres drets? (drets!) Estem prenent la millor opció o estem cedint a la comoditat? Tenim credibilitat davant nosaltres mateixos? Som tant comformistes com diuen, o més? Som conscients de la força que tenim o serà massa tard quan ens n´adonem?

Amb propietat

2005-03-11T09:41:00.000+01:00

Estimat lector:

Aquest espai l´informa que degut a la tendència que alguns de vostés mostren a adjudicar una determinada ferum animal a aquest humil espai, i per evitar molèsties desagradables en la vostra capacitat olfactiva, aplicarem un bonic signe d´accentuació al títol d´aquest espai, concretament sobre la lletra "i". D´aquesta manera continuarem destacant la identitat cabril d´aquesta secció, evitant tot allò que pugui provocar la vostra confussió, o una mala experiència nasal.

gràcies

Paciència

2005-03-09T08:26:00.000+01:00

No cal que et digui que no cal còrrer. Ja ho saps. Ja t´ho he dit més d´un cop, oi? Em demanes el què, i jo et responc; paciència, encara no hem fet prou com per desviar-nos. Això arribarà per si sol, creu-me. Cadascú anirà mostrant les seves aptituts. No cal avançar esdeveniments que només podrien comportar decisions innecessàries. Per això et dic, citem-nos d´aquí uns mesos, quan les fulles tornin a marcar el camí per on vindrà l´hivern. Aleshores es probable que en poguem parlar... Mentrestant paciència.

Aquí i Allà

2005-03-07T13:28:00.000+01:00

"Volem estar allà i volem estar aquí... volem tenir però no perdre res. Quants cops haurem de triar? Quants cops haurem de renunciar? Quants cops ens sembla que som dins d´una habitació on les coses tenen sentit només allí dins...! "

En l´habitació de l´hotel el cantant entona els últims acords de guitarra amb la lletra que acaba de parir. És tard; l´últim glop del vas de bourbon i les dues darreres calades, lentes, a un ros. S´estira al llit, poc a poc, amb ganes de dormir... o d´intentar-ho.

Somiar

2005-03-03T09:06:00.000+01:00

Hi ha dies que m´aixeco amb la sensació que tot pot anar bé. Dies que les coses giren d´una manera diferent. Quan un té somnis, projectes, idees que bullen al cap, sovint es troba enmig d´un no-res on tot roman quiet. En canvi, en dies com avui, sembla com si tot aquest no-res prengués sentit, de forma decidida. Els últims temps no han sigut els millors, la vida ha donat cops de volant cap a camins no previstos. El GPS no va avisar a temps... o potser si? El que importa és que en dies com avui tot pren sentit, per més pedregós que sigui el terreny! Tot val la pena, i més que tot els somnis, i els projectes que avancen gràcies a la insistència i al fet de continuar creient en ells. No deixaré de fer-ho! Hi crec, i no deixaré de lluitar!

No obstant...

2005-03-01T14:15:00.000+01:00

Avui no sé què escriure. De fet m´aclaparen les idees. Com que el concepte del blog no està limitat, expressament, tant camp de visió sovint se´m tradueix en indefinició. No obstant...
"... si destaco una cosa d´aquests dies és el fred, la neu, l´hivern cru que ha arribat quan li toca -i no al novembre, que no en pesqueu ni una!-. Un fred que des de finals de gener ha anat desplegant les seves ales, combinat amb tardes que s´allarguen i llums primaverals que comencen a treuere el cap. Un fred que em desperta les idees, que em refresca el cap, que em talla els llavis i em recorda que cada vegada enyoro més els teus,... passejo, la música al cap i una altra nit sol, però amb tu "

Ineptes Inaptes

2005-02-28T13:50:00.000+01:00

Doncs sort de la nevada, que deu haver refredat alguns ànims. La situació política catalana de l´última setmana ha deixat en evidència el gremi dels que serveixen a la ciutadania. Normalment aquest gremi tendeix a deixar-se en evidència sense necessitat d´altres, com aquell jugador de futbol que no s´hagués aprés que és el fora de joc i hi caigués continuament, sense necessitat d´esforços del rival.
I mira que en són d´ineptes, quan s´ho proposen; i a sobre nosaltres ens els creiem. Quan n´aprendrem? Ara ja no toca parlar del Carmel? Ara que toca, desviar l´atenció dels mitjans o de la gent que pateix? Dimitirà algun responsable polític o seguirem veient caure els implicats de menys pes?
La gent desencisada ja pot començar a anar a buscar receptes d´antidepressius, per si de cas. I els que vulguin que continuin prenent-los el pèl, que vagin encarregant una bona perruca. Jo de moment ja n´he tingut prou. Ah! i feliciteu-vos, que el referèndum per la constitució europea ha estat un èxit!

Els ofesos

2005-02-22T13:53:00.000+01:00

Podem trobar moltes tipologies de persona circulant per aquest món. Els ofesos n´és una, de la qual en formem part tots de tant en tant. A mi m´agrada dividir els ofesos en dues classes, o varietats. La primera inclou aquelles persones que s´han sentit perjudicades per algun fet o comentari i que són capaces de, a part de mostrar el seu dolor, dialogar amb l´ofensor per tal que aquest s´adoni del seu error i el repari. La segona varia de la primera en el fet que l´ofés, en aquest cas, i sense menysprear la seva situació, es preocupa molt més d´accentuar-ne el dramatisme, fent veure als demés quant malvada és la persona que ha gosat ofendre´ls, i quina gran injustícia s´ha comés, que d´arribar a un enteniment. Serà que creuen que només en tenen ells, d´enteniment? La llàstima és que dins de tant dramatisme, sovint s´obliden que ja fa tres anys que van suspendre la prova de l´Institut del Teatre.

Sinceritat

2005-02-21T13:26:00.000+01:00

Pega´m. Dona´m fort amb les teves paraules, directe...allà on fa mal. No puc esperar menys. Ets algú especial en la meva vida pel fet que comparteixo vivències amb tu. Només per això tens tot el dret d´atacar. Vinga, no et tallis! Alguns ens miraran amb cara estranya, poruga, esperant el pitjor. Potser inclús s´aparten per si n´acaben esquitxats. Infeliços! No en facis cas. No saben veure que aquest és un pacte tàcit, no escrit, al qual vam arribar fa temps.
-Auuuughhh! Cabró!

Not the only one

2005-02-21T08:47:00.000+01:00

Primers passos, i agraiments. Per arribar aquí he begut d´altres comentaristes més avançats: http://diariodeayer.blogspot.com i http://soundsofthem.blogspot.com. Són dos espais diferents, però igualment interessants, sense els quals jo possiblement no seria aquí. Gràcies!

comunicar

2005-02-18T11:40:00.000+01:00

Sabeu, quan un obre un espai com aquest sovint no sap com començar, què dir,... L´espai en blanc, desert immens monocolor; i tu disposat a traçar un camí de caràcters ordenats, puntuats i, el més difícil, encertats, a través d´ell. Si em donessin una habitació buida per omplir-la de mobles, crec que no em costaria tant (i dic crec, perquè conceptes de disseny pocs, i d´estil...el meu).
Ara que parlo de disseny, passeu-vos per www.gnopolisdisseny.com. Trobareu un web molt interessant, un projecte multidisciplinar, compartit per dissenyadors inquiets respecte els conceptes de comunicació, d´espai públic i de ciutat, i de com el disseny interactua amb ells. Molt recomenables. Quants cops s´hauran trobat i es trobaran ells amb aquest espai buit, pendent de la seva primera passada de llapis, o de mouse...

Però, i per quina raó aquesta por al buit, a l´espai en blanc? per què pintavem a les parets de les cavernes prehistòriques, o per què guixem símbols indescriptibles en un full quan ens comuniquem per telèfon?...
És clar! Comunicar. Com no se m´havia acudit abans?

benvinguda

2005-02-17T19:07:00.000+01:00

Si heu arribat fins aquí vol dir que el vostre sentit de la curiositat funciona. Felicitats! Aquest és un espai nou, lliure, on tot s´hi val. Un espai on hi trobareu penjats opinions, queixes, idees, reflexions, suggeriments,...un lloc de trobada. Sense més pretenssions. Hi sou benvinguts tots, amb els vostres comentaris, o amb el que vulgueu. Hi ha lloc per tot i per tothom. Comencem...