Aquesta nit no he tornat a casa. He caminat per dreceres truculentes, endinsant-me en tuguris foscos, on el fum és boira i la boira és l´únic record que et deixen a la ment. M´he perdut entre velluts i gemecs, entre rialles i mirades lascives. I no m´hi he trobat, si em preguntes si em buscava. He passejat per avingudes fredes sobre la pell d´asfalt, sota l´atenta mirada dels fanals, que cada deu passes m´han recordat que encara no era de dia. Quan he alçat la mirada, un bosc farcit de negre nit m´envoltava. Sense dubtar ni un segon hi he entrat, i un cop a dins m´he desprès de tantes i tantes capes i armadures que sense adornar-me carregava damunt meu. Culpes, odis, pors i dèries que he deixat, allí, per tal de poder seguir endavant. I així, lliure i net he enfilat el camí, seguint els primers rajos del sol, guiat per l´olor de l´alba humida. Espero que no m´hagis trobat a faltar, avui torno a ser aquí.